dissabte, 3 de març del 2018

Lliurament de premis de la tercera Edició del Ràfegues Negres.

Molt bona nit amics i amigues! 

Per fi va arribar el dia! Ja tenim aquí el resultat del lliurament de premis de la tercera Edició del Ràfegues Negres! Ho vam celebrar a la Llibreria Synusia dimecres passat 28 de febrer a les 19:30 h. Ens vam reunir el jurat del premi, la Tessa Julià, la Montse Torres i l'Eduard Sebastià i uns quants dels autors dels relats a concurs. Va ser una estona molt agradable on vam poder sentir alguns dels relats finalistes i els dos guanyadors. Dir-vos que la tria dels cinc millors històres ens va costar moltíssim perquè teniem molt d'on triar, 29 escrits vàlids de 32 enviats, per cert què és un número que ens ha fet molt feliços.

Els premis que guanyaven els dos millors relats van ser proporcionats per la Llibreria Synusia, el Café del Candela, el periodic Malarrassa i l'editoral Llibres del Delicte.




Aíxi doncs sense més dilació us deixem els relats guanyadors, començant pel segon premi "Caveau de la Huchette". Relat escrit per la Isabel Serra. Us el deixem aquí i veureu que a més d'estar molt ben escrit, trobareu una investigació què en tant poques paraules ens dóna a conèixer un cas que fa tota la impressió què és difícil i llarga resolució. Bé, no vull ni fer spoilers ni allargar més la tensió...

Caveau de la Huchette.

Cau una pluja fina. Em pujo el coll de l’abric, massa prim. El fred em fa caminar amb presa, encongit, les mans a les butxaques. Endinsant-me al Quartier Latin, tombo a la dreta i enfilo el carreró. Les llambordes mullades reflecteixen els neons violetes. Amb un lleu cop de cap al porter, a mode de salutació, entro al club. 


Foscor dins la foscor. El pes de la història, condensat a les baixes voltes de pedra, em cau sobre les espatlles. La cava és pràcticament buida. Trio una taula discreta amb visió directa, tant de l'entrada, com de la taula central vora el petit escenari, la del cartell de "reservat”, i em deixo caure a la cadira. Maleïda feina sense horaris ni compassió, penso, refregant-me les temples. “Qualsevol dia la deixo” és el meu mantra constant. Em ve al cap la jove lligada, violada, morta, i se’m regira l’estómac. 

Vindràs? Segur, malparit! Ets home de costums.
 

Tot i estar de servei, demano un whisky. Per destensar l'espera, em dic. He de reprimir les ganes de sortir a fumar.
 

Ella s’hi va veure obligada: accedir-hi o perdre la feina, no és cert? Dret de cuixa del senyor feudal? I el vici, insaciable, imparable, aquest cop se te’n va anar de les mans. 

Arribes tant bon punt comença a sonar el swing. Ric, altiu, confiat. Vell depravat! Aliè al cotxe patrulla estacionat a la cantonada. Evitarem la detenció en públic, però no podrem evitar l’escàndol. 

Amb les darreres notes, esclaten els aplaudiments. Banquer i seguici us alceu per marxar. Escuro el tercer whisky. Som-hi! ordeno al micròfon ocult.

Isabel Serra.

I ara el relat guanyador. Escrit per Jordi Badiella. Es titula "Tot esdevé fosc". Es un relat que ens mostra la mateixa seqüència d'un crim des de la perspectiva de l'assassí i de la víctima, tot lligat per la secció de necrològiques d'un diari. Aquí us el deixem. A veure què us sembla.

Tot esdevé fosc.

Finalment, ha rebut el senyal per acabar l’encàrrec. Deixa la fulla de les necrològiques a la tauleta i s’acosta a l’única finestra de l’apartament llòbrec on ha esperat tants dies. Amb els binocles llença una llambregada als gratacels que perfilen el centre de negocis de la ciutat. 

Se’n separa i obre un maletí on hi ha el fusell, que comença a muntar. L’arma, ja veterana, conserva la seva finor: no falla mai. La fixa al trípode que té obert a tocar de l’ampit i fita pel visor, una mica impacient. Encara no, l’objectiu no para de moure’s... 

Potser ara: li nota el posat d’anar a asseure’s. Dos instants més, i prem el gallet. 

“Feina feta!”, es diu mentre encén una cigarreta. 

+ + + + + + + 

Al principal edifici de la ciutat, un gran despatx envidriat no pot contenir la indignació de Mr.Davis. L’home es mou sincopadament d’una banda a l’altra de la sala, sacsejat per la ràbia. 

No pot ser, sap que el seu èxit aixeca tírries i enveges però allò va més enllà de tota mida. Tot i ser 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, l’esquela de la seva defunció al diari és pitjor que una broma de mal gust. 

Al capdavall, s’asserena prou com per pensar amb eficiència i es disposa a trucar al “News Today”, per exigir explicacions al seu director. 

De manera que s’adreça a la cadira i agafa el telèfon, però després del contacte amb l’auricular només pot notar un espetec al vidre i el pes del seu cos mentre cau a plom damunt la taula. Més enllà, tot esdevé fosc.

Jordi Badiella.

Us deixem també unes fotos del lliurament de premis. Recordeu que tots dos escrits seran publicats en paper a l'edició de l'abril del períodic Malarrassa. Si el períodic ho demana potser que algun altre relat sigui publicar més endevant.





Esperem que us agradin tant com a nosaltres, tanmateix si voleu deixar-nos algun comentari ens farà gran il·lusió i respondrem amb la major brevetat possible.

Doncs aquí ho deixem per avui. Durant el cap de setmana us deixarem notes de la resta d'actes que hem anat fent en aquesta darrrera setmana. Així doncs....

Ens veurem ben aviat! Abans que s'esvaeixi l'olor de la pólvora...